BLAU
De Assum Guardiola
Editorial Comanegra
Sessió Club de Lectura 27-11-21
Ressenya de l'editorial
La Laura somia
que se li crema la casa. Necessita fer foc nou. L'endemà es troba amb la Ruth,
amb qui comparteix una absència dolorosa. Una absència d'ulls blaus, mirada
elèctrica i nom de primavera. L'Abril, l'amiga enyorada, els va marcar la vida
a totes dues, i elles encara no saben fins a quin punt. Parlant del que van
viure durant els anys més radiants, i rememorant un viatge a Eivissa
inoblidable, descobriran que cadascuna guarda, des de llavors, fantasmes sota
la catifa. La Ruth sembla una altra persona, s'ha amagat rere un marit postís i
una filla amb rínxols d'or, però la Laura conserva un secret que obrirà la
llauna del passat: els diaris i els poemes de l'Abril. La primera novel·la
d'Assum Guardiola narra un triangle de revelacions encadenades amb mar de fons.
«No n’hi havia prou de modelar un mar. Havies de modelar l’emoció. I això com es fa? I vas agafar plastilina d’un blau més fosc i en vas fer una boleta petita, petita. I la vas clavar al centre del mar.»
Assum Guardiola (Mata, 1973). És formadora en escriptura creativa i en altres habilitats per a la vida. Dinamitza nombrosos clubs de lectura; fer venir ganes de llegir ha estat un objectiu central a la seva trajectòria. També va ser llibretera. Concep l’escriptura des del detall, des de la imatge; l’escriptura com una eina d’exploració; escriure per entendre. Amb la novel·la Blau va quedar finalista del Premi Just M. Casero de l’edició del 2019.
----
---
Resum de la reunió del club de lectura el 27-11-21
Us proporcionem
aquí un resum de la reunió corresponent a aquest títol, la qual va tenir lloc a
la Biblioteca Lambert Mata de Ripoll el dia 27 de novembre passat.
Ramon Alabau,
conductor de la trobada, enceta la reunió amb un adjectiu sobre l’obra: “beautiful”,
paraula sense verdader equivalent en el nostre idioma, ja que vol dir,
literalment, “ple de bellesa”. Terme que reflexa més plenament l’emoció que en
Ramon anava sentint durant la seva lectura. No pas una bellesa barroca,
complicada sinó una bellesa molt austera, molt directa, molt íntima, a través
de paraules sàviament escollides i d’aquest vol poètic que envolta tota l’obra,
més enllà dels seus continguts. Ens explica que ell sempre posa l’exemple de
Flaubert, que fa enlaira escrits de contingut banal (com notícies del diari),
emprant l’estil per fer transcendir l’obra.
En el nostre cas,
l’estil de l’Assum és molt apropiat pel que està narrant. Moltes vegades la
forma va per un cantó i el fons per un altre. Aquest llibre té aquesta
perfecció que el fons i la forma s’adhereixen com una pell, és una delicadesa amb
tres personatges molt ben treballats i varis temes que sortiran en aquest
col·loqui.
L’assum ens
confessa que està molt contenta de venir al nostre club ja que Ripoll és com
una segona casa i ens presenta la seva amiga Montse de Ripoll, a qui va dedicat
el llibre.
En aquest punt en
Ramon explica a l’Assum que el club de lectura de Ripoll no és un grup
d’experts, que al llarg dels anys s’ha aconseguit que tothom aporti la seva
visió dels llibres que llegim i que tothom és escoltat.
L’Assum hi està
molt d’acord i n’és coneixedora com a dinamitzadora de molts clubs de lectura.
L’acte de llegir és molt solitari i es molt important compartir entre totes els
diversos punts de vista sobre el llibre. Li agrada anar als clubs de lectura
com a autora. Això fa que els personatges sempre l’acompanyin. En Ramon apunta
que és com si els personatges hagin sortit a fer vida social i així es pot
saber com ha estat el contacte amb la gent. Això entronca amb un passatge del
llibre on s’explica que els dos personatges es passaven hores llegint juntes i
després exposaven les seves idees que de vegades no coincidien. Això és la
gràcia dels clubs de lectura. Fins i tot passa que el lector vegi coses que
l’escriptor no ha vist. Cadascú llegeix el llibre des del seu lloc.
S’enceta el
col·loqui entre tots expressant les contradiccions sobre el personatge de la
Laura, que per una banda és tímida, no se sap si ha sortit de l’armari, falta
d’amor perquè té enveja quan veu altres que s’estimen. L’Assum exposa que tots
estem plens de contradiccions i és bo que els personatges d’una novel·la ho
exposin. Precisament li interessava molt en els tres personatges de l’obra
posar de relleu aquestes llums i ombres que tenim tots.
Sobretot la Laura
i la Ruth estan en un procés de saber qui són. La identitat és un dels temes de
la novel·la. Es posa en dubte que al llarg de la vida es produeixi una
maduració, a vegades fins i tot ens tornem més verds. La Ruth i la Laura es
troben després de molts anys i ja no són el que eren.
En Ramon pensa
que la Ruth i l’Abril veuen a la Laura com més infantil, elles estan en un
altre punt, en una identitat més consistent i la Laura està en procés de
conèixer la seva identitat i la dels altres. La Ruth té la ciris de la ceràmica
que s’esquerda (L’Assum apunta que és manllevada d’en Cabré). És on a la Ruth
li surt tota la identitat camuflada per l’altra que ha adoptat al llarg dels
anys.
Una participant
apunta que li ha agradat molt que quan la Ruth i la Laura es troben són com
dues persones diferents, desconegudes, d’un altre temps. Es retroben a partir
de l’escrit, quan llegeixes coneixes. L’Assum assenteix que és veritat, la Laura
coneix a la Ruth a través de les paraules escrites. Quan la veu fins i tot li
molesta haver retrobat a la Ruth.
Quan s’apunta que
no s’entén massa el significat del marit de la Ruth, l’Assum ens exposa que a
la Ruth li toca fer el dol d’una manera peculiar, es mor el seu pare, la seva
mare va de víctima i ella no pot ser víctima. Escenari que passa en força
ocasions. El dol de la Ruth l’ha de fer gestionant l’empresa que els deixa el
seu pare. No té temps de pensar què vol, el Nacho se’l troba o la vida l’empeny
cap a en Nacho, se’l troba en un moment que se sent fràgil i la seva mare l’aboca
a gestionar el negoci. Com quedar atrapat en una vida que no vol viure. Gran qüestió
que moltes persones ens fem quan s’arriba a una edat: realment porto la vida
que volia portar?
Un aspecte
importantíssim del retrobament de la identitat amagada de la Ruth és el procés d’escriptura.
El llenguatge és estructura i les coses que ens volten pel cap, quan les
escrivim et crea una comprensió. És el procés que fan totes dues, la Ruth
escrivint i la Laura llegint.
La Laura mostra
una mica de prejudici, la jutja, en la primera trobada no es deixa veure. En
aquest punt s’apunta que el personatge més potent és el de la Ruth, el que té
més aspectes. És molt dur quan l’Abril li escriu que no ha estat res per a
ella. L’Assum ens confessa que ha sigut el personatge que li ha costat més.
Es troba que és
un llibre molt intimista, amb molt d’Amor, centrat en els personatges. Molts
sentiments amagats. L’Assum confirma que troba que l’Amor hi és present, tot i
que el tema central és el dol, l’amor també és molt important, el que es tenen
entre els tres personatges i com perdura en el temps.
L’Adam no torna perquè
l’Abril no se’n doni compte que s’està morint, cosa que és d’una gran
generositat, però la Laura que és qui s’escriu amb l’Adam no ho entén fins que
la Ruth li explica. Es troba que és un aspecte molt ben treballat de la
novel·la. En aquest punt l’Assum ens explica
que aquest final s’ha imposat tot sol, se li revelà a la meitat de l’escriptura,
ella la volia acabar d’un altra manera. Es un fet que molts escriptors diuen i
que quan ella es trobava a “l’altra banda” ho trobava una mica pedant però assegura
que és el que passa, els personatges de vegades se’t revelen, tu els vols fer
anar per un lloc, i ells volen anar per un altre.
L’Assum ens explica la gran ajuda que va tenir per part de l’editor. Ens en dona l’exemple de la paraula “blau” que en feia massa referències i l’editor va fer que ho revisés i en treies algunes. Ha trigat molt de temps a escriure-la. Troba que els salts en el temps són una gran complexitat i que s’ha d’ajudar al lector.
Preguntada sobre
l’estil que fa servir ens comenta que depèn del personatge o la situació. Per
exemple si es relata en present s’ha de fer servir frases curtes i si és un
passat evocatiu, s’empren frases més complexes. Un lector ens explica que l’estil
de frases curtes el fa pensar en l’Azorín.
També s’apunta en
el contrapunt que representa el personatge d’Adam respecte a les tres noies
quan a que té les idees molt clares, pren una decisió i la porta al final, és
com un referent inamovible, mentre que les noies estan en procés d’anar coneixent
el que volen.
S’apunta que l’obra
està molt ben escrita, amb metàfores enginyoses. L’Assum fa notar que cal
escollir-les bé les metàfores donat que quan es fan servir moltes vegades o en
molta quantitat donen una idea d’estar gastades. És partidària també d’acompanyar
al lector, donant facilitats per seguir la trama.
L’Assum ens
explica coses sobre ser escriptor, és una actitud davant de la vida i fa
referencia a un comentari (d’algú...) que digué que un escriptor és aquell que
a l’enterrament del seu amic s’acosta al fèretre i es fixa en la corbata que li
han posat.
Es donen opinions
sobre el fet que molts lectors esperen que la carta a la Ruth sigui més llarga
i que en falta un bon tros. D’altres ja han entès, tal com explica l’Assum, que
la carta és només aquella frase.
Amics lectors del Blog, us he de confessar que la trobada amb l’Assum va estar molt més fructífera però això és tot el que us en puc oferir, espero que n’estigueu mitjanament satisfets.
