Distòcia
de Pilar Codony
l'altra editorial
Sessió Club de Lectura 25-3-2023
A la sessió hi tindrem l'autora PILAR CODONY
Ressenya de l'editorial
Aquesta és una història d’amor entre dues vaques. També és la història d’uns quants parts complicats, i de maternitats doloroses. I és la història de la Goja, que té un neguit encallat a dins i està plena de cabòries. I la de la Isabel, que es va sentir atrapada en un món rural que no era com s’havia imaginat. I és també la història d’en Lamine, i de la Montse, i de dos germans que fan formatges. I, a més, és la història de les orenetes que tornen any rere any, d’una ovella babaua que té ganes de jugar i d’un gat que sap com absentar-se. I d’un vedell, també, i d’un gos pastor i d’un gall manyac. És una història de decisions difícils. I és també una història de connexions inesperades..
Pilar Codony (Banyoles, 1987) és veterinària. Es va llicenciar a la Universitat Autònoma de Barcelona l’any 2011 després d’una estada d’alguns mesos a Cuba, on va fer pràctiques en una granja de vaques lleteres, i als Estats Units, on va treballar en un centre de fauna salvatge. Després d’una temporada vivint al Vallès i fent feines ben diverses, es va instal·lar de nou al Pla de l’Estany. Actualment treballa de veterinària d’animals de granja, sobretot vedells.
Podeu veure l'entrevista que se li va fer al més 324 el 27-5-2022
Resum de la reunió del club de lectura el 25-3-2023
Us proporcionem aquí un resum de la reunió corresponent a aquest títol, la qual va tenir lloc a la Biblioteca Lambert Mata de Ripoll el dia 25 de març de 2023.
La Montserrat Guix, directora de la biblioteca, enceta la reunió presentant-nos a l'autora, la Pilar Codony, present a l'acte. Veterinària, gran lectora des de molt petita.
En Ramon pren la paraula per fer, en primer lloc, una sentida queixa cap a l'Ajuntament perquè just al mateix dia i hora, en aquests moments, s'ha programat un altre acte literari a la llibreria Lluerna amb la presència de l'autor Joan-Lluís Lluís i que es va posar al programa de la fira de les quaranta hores i no s'hi ha reflectit el nostre acte del club de lectura que també compte amb la presència de l'autora. La Montserrat ens explica que es va queixar a l'ajuntament, li van donar excuses que s'havia triat els actes més adients per anar al programa i van mig esmenar-ho posant l'acte del club al programa on-line però que ja no es pot esmenar el programa imprès.
En Ramon considera que el llibre d'avui són dos llibres (potser fins i tot tres). En primer lloc l'assumpte dels animals. No és una història d'animals, hi ha una atmosfera. No ha llegit el llibre, l'ha "viscut". No se'n assabenta del que li passa als adults, però sí als animals... "jo seria, per exemple, ara capaç de fer-ne un capítol". Passa vegades que en comptes d'observar uns personatges tancats dins la història, t'hi sents part. En aquest cas, com si hi haguéssim anat de turisme rural.
En Ramon s'hi va sentir tant a dins i tant a gust que, donat que estima molt als animals, primer ens vol parlar d'animals. A casa seva, al forn, tenien una gata. Va ser testimoni d'un fet insòlit. La gata tenia cadells i un d'ells va anar a la carretera, amb cert perill encara que en aquella època no hi passaven massa cotxes. La gata va agafar un cabdell de llana (l'avia estava fent mitja) i el va anar arrossegant cap a la cuina, enduent-se el gatet lluny del perill. Ens explica més anècdotes diverses viscudes amb animals, totes molt tendres.
Li pregunta a la Pilar, quan va sentir el primer fibló per passar de fer la feina que feia a escriure.
A la Pilar li ha agradat molt la introducció que ens ha fet en Ramon. Diu que la pregunta és si mai va deixar d'escriure perquè recorda haver escrit sempre, mai amb l'afany de publicar, no per no veure's capacitada però no entrava dins els seus esquemes. Escriu contes, poemes... Potser no havia arribat mai a escriure una novel·la sencera. L'havia llegit molt poca gent perquè fins i tot als pares o a la parella no li passava els escrits perquè els llegissin, simplement es divertia fent-ho.
No pot dir exactament quant va sortir aquest llibre, però sí que fa molt de temps que tenia la idea d'escriure sobre animals. Els hi ha dedicat la vida als animals. Sempre li han agradat, ha estudiat veterinària, en té a casa. Tenia ganes de parlar de com ens relacionem amb ells, també pensant amb la seva iaia, pagesa de Mieres, també l'avi. Com ella es relacionava amb els animals d'aquella manera tant natural, gairebé biològica. Per necessitat, però molt quotidiana, normalitzada.
La Pilar ens explica que treballa amb pagesos de molts tipus, n'hi ha que són empresaris, n'hi ha de petits. Tenia ganes d'explicar com es viu entre animals, com ens hi relacionem i com es pot arribar a fer literatura d'aquest contacte.
Quan escrivia, passats els trenta es trobava envoltada d'amigues que ja tenien fills o, si més no, es plantejaven si tenir-ne o no. Entre altres coses també es va trobar amb persones que havent-se quedat embarassades havien decidit no tirar endavant. Li va sorprendre com de freqüent podia arribar a ser aquesta situació.
Va pensar que la maternitat és com molt animal, els embarassos al seu voltant, el sentit maternal, es com una mena d'animalitat molt acceptada. És com una de les úniques vagades que aquesta animalitat és acceptada, fins i tot volguda. Maternitat com a instint animal pur, una de les coses més fortes que li pot passar a una dona. Li casaven molt bé les dues idees però no sabia ben bé com desenvolupar-ho. Llavors un dia va passar un estol de gavians argentats per davant de casa (per allà ho fan cada any per aquella època amb un gran rebombori) i es va posar a escriure, li va sortir a raig i no sap perquè, va ser molt absorbent i molt fluid.
Creu que la seva publicació es deu a haver guanyat el premi Documenta, sinó s'hauria quedat en un calaix. Quan va començar a tenir ressò ho va passar malament amb tant de tràfec de mitjans, televisions, ràdios... Acabes agafant confiança i això passa, t'ho mires en perspectiva i és prou divertit.
Algú comenta que el que li ha agradat és l'equilibri que la protagonista busca entre animalitat i racionalitat. Tan animalitat com connexió amb la natura. La Pilar apunta que és precisament on volia anar. El que pretenia amb aquesta novel·la és precisament animalitzar les persones. No volia donar a entendre que explicava coses dels animals prou excepcionals com per pretendre anar a donar cap lliçó a ningú.
L'embaràs de la protagonista li permetí que la mirada sobre els animals, habitualment dins la quotidianitat, passés a ser més estranya. Un punt d'estranyament que li permetés explorar la seva pròpia animalitat.
Una cosa se li movia a dintre que no es corresponia amb lo habitual. Instints que li permetien emmirallar-se amb aquestes vaques que, alhora, també són mares. Fins i tot en el món de les granges es parla (sovint més en truges) de granges de mares, cosa que li agrada molt. A la Goja la seva maternitat li permet replantejar-se la maternitat de les bèsties, i aquesta cosa que li costa tant de controlar -a les persones els agrada de tenir-ho tot controlat- es troba que se li escapa. Intentar donar-li la volta a aquest concepte d'animalitat, que sovint està considerat com negatiu.
En Ramon fa notar que en un moment l'obra fa un gir cap a la major reflexió filosòfica. La Pilar contesta que efectivament, li han dit altres vegades però ella ni tan sols hi pensava quan escrivia, però sí, que l'obra agafa pes en aquestes part més assagístiques.
Algú comenta que el punt on la va atrapar més el llibre és amb tot el tema del plantejament sobre ser o no ser mare. Prendre la decisió i sense cap sentiment de culpa. Li va agradar més la part humana que la animal, tot i que ho va trobar maco. El temes associats... que si et vas fent vella... La Pilar exposa que hi ha situacions que van ser preses directament de fets que li van explicar persones. Tot i que en un principi no li va voler donar, a la maternitat, la importància que ha acabat agafant. Tenint en compte la proximitat en l'edat, la Pilar es qüestionava si el fet que una dona que no vol ser mare, es queda embarassada i continua amb les seves conviccions fins el punt d'interrompre-ho, pot ser realment versemblant. Coneix casos de dones que van interrompre l'embaràs però cap que tingués aquesta forta convicció. D'aquesta manera entrava a la qüestió que les pressions socials sovint es "posen de part" del fill que ha de néixer. Costa molt trobar arguments del costat de la dona que no vol ser mare. Arguments que poden ser econòmics, drogoaddiccions... però no voler ser mare, que és profundament dins la intimitat de la mare, encara no està prou acceptat. Prejudicis que fins i tot mentre escrivia els tenia.
Comenta que actualment s'està rodant la pel·lícula Mamífera (dirigida per Liliana Torres) que parla d'aquets temes, dels tres dies de reflexió que la llei anterior obligava abans de fer efectiu l'avortament. Per sort ara això ho han tret (a la llei del 2022). És exactament la Goja però acotada en aquests tres dies.
Es comenta que va agradar molt els altres personatges i com a través de les seves reflexions van acompanyant la història principal. Com per exemple la Mare que "déu-n’hi-do ". La Montse, com diu ella, "que sempre està de collonades". La Pilar puntualitza que és des de la visió de la Goja. Els altres personatges et fan entendre coses. El "pare" de la criatura un pesat que li va dient que està disposat a formar una família. El Jamin, que no li vol dir pels perjudicis culturals i que resulta que és el que més l'entén.
La Pilar creu que més que perjudicis culturals, en Lamine és una de les persones que li feien aflorar aquest sentiment de culpa. No la veia tan preocupada per això, sinó per dir quin dret tinc jo a interrompre el meu embaràs quan hi ha dones al meu voltant que conec, que han volgut ser mares i no han pogut, que han passat per dificultats, que fins i tot han tingut avortaments involuntaris, com la Frida Kahlo, que també li servia per aquest contrapès. Una de les persones és la dona d'en Lamine, que la Goja coneix la seva història, de la Fatu, i del que els va costar tenir un fill i del que va suposar per la seva relació, fins i tot aquest fet.
Llavors, no la veia tan preocupada per una qüestió cultural, de si en Lamine podria entendre aquella decisió, perquè, a més, en algun moment fins i tot ella diu, ja sé que m'entendrà, sinó pel fet de sentir que li estàs refregant per la cara un privilegi que ella té i que està com banalitzant el que li va passar a la seva senyora. La culpa de la Goja surt d'això, de pensar que en Lamine te una dona que volia ser mare i no va poder, i jo, en canvi, que puc, i a més a més estic embarassada, el podria tenir.
La pilar comenta que no es va fer cap fitxa dels personatges, creu que si fes això, s'avorriria molt i segurament la idea s'acabaria morint pel camí.
Tenia molt clar com volia que acabés. Tenia molt clar que volia que avortés, que no volia un final "feliç". De fet això, per ella, era acabar bé. Fins i tot, s'entreveu una reconciliació, amb la Montse, hi ha un moment que l'abraça i diu, bé.. no està tan malament, que m'abraci aquesta senyora, i amb en Juli, i la seva mare, com que es torna a posar una mica a lloc... s'entreveu, una pau... amb una petita càrrega a sobre, que després també es deixa entreveure amb l'avançament que fa cap al futur, amb el fill de la Safo.
S'apunta que l'última paraula és sang, deixant la porta oberta a que tindrà molta guerra... hi ha molta sang, com una metàfora.
El procés que hagi de ser, serà, però ella segueix amb les seves conviccions fermes.
En Ramon ens exposa la seva "tercera" interpretació, que llegim per saber què passarà al final. El llibre té suspens incorporat, vols saber com acaba. I això a vegades és en prejudici del camí, perquè la literatura no és el que expliques, sinó com ho expliques.
La Pilar ens diu que ella, com a lectora, li agraden molt els llibres que no l'enganxen. Llibres que són més de quotidianitat, de procés introspectiu, potser, però que no hi ha una trama...
Un llibre amb moltes portes per obrir, diu en Ramon, no només el desenllaç final.
La Pilar no pensava que aquest llibre pogués generar cap mena de suspens a ningú.
Seguint amb el tercer llibre d'en Ramon, li ha agradat, perquè els dubtes han estat molt ben plantejats.
Tota l'evolució, i gràcies a aquests personatges exteriors, que anaven posant traves pel camí, fan que ella visqui allò amb una angoixa, perquè voldria que fos tan senzill com al món dels animals, i en canvi aquí tens allò que deia Sartre, l'infern són els altres, la mirada dels altres que em condiciona molt.
Si el final hagués quedat obert, seria només la mirada dels altres que opinen uns que està bé que no ho faci i altres a l'inrevés.
La Pilar li sorprèn que hi ha gent que li ha dit que el llibre té un final obert. En Ramon reflexiona que llavors el que llegeix això, ell és el protagonista.
Hi ha qui opina que la primera part del llibre munta un món sobre els animals, la granja etc., tant potent que encara que després la història vagi cap al tema de la maternitat, l'avortament, de la Goja, la resta ja ha agafat tant de pes que, encara que hi pensis en el possible desenllaç, aquest no es percep com l'eix del llibre...
En Ramón fa veure, per altra banda, que això ha permès que l'altra part del llibre, (els animals...) funcioni i a l'inrevés, si només hi hagués hagut la part de la maternitat de la Goja no hauria estat tant reeixit.
S'apunta el paral·lelisme persones-animals. La vaca mare no pot decidir ser mare o no. No tenen aquesta conxorxa de convencions al voltant que fa que ser mare, com a humana, implica assumir un rol de mare que també és supervivència, per poder seguir vivint en el grup. Les dones que no assumeixen aquest rol de mare normalment no cauen gaire bé.
S'opina que potser ara això està canviant, depèn de quina generació t'emmarquis.
Hi ha la Isabel, mare de la Goja, personatge que a alguna gent li cau bé, però en general no massa. Es va trobar en una situació que no volia, i no va saber gestionar-la, però ella buscava el mateix que la Goja, buscava una llibertat com a dona, i el que va fer va ser abandonar una filla, després la va tornar a buscar, va intentar arreglar alguna cosa per consciència, no pas perquè ho sentis. Però ella sí que li rondava pel cap aquesta idea de "no ho estic fent bé, però és que no ho sé fer". Perquè cuidar vol dir deixar la teva llibertat.
A la Goja no li fa por el que és purament animal, la gestació el part. Li fa por el que pot venir després.
En Ramón pensa que entre la Isabel i la Goja hi la diferència de la temporalitat. Fa 40 o 50 anys la dona això de dir que no voler ser mare, ho tenia molt més complicat que ara, perquè hi ha moltes dones que expliquen que no volen tenir fills.
Abans no ser mare era un fracàs com a ésser humà, no haver pogut engendrar.
El que dona potència a la novel·la és el fet d'estar embarassada que posa la qüestió si es vol o no ser mare. El que més la referma és quan està sola amb ella mateixa i amb els animals. Són els animals mateixos que la refermen.
En Ramón veu en l'obra moments molt intensos, com per exemple, la mort d'aquella vaca, el niu destrossat, el contrast amb els homes, ja que és l'avi qui el destrossa el niu.
Aquí la Pilar ens diu que és una de les úniques llicències que es va permetre, quan les dues vaques tant amigues es criden, ella en el món real no ho ha vist però creu que pot passar. El nom "safo" li donava joc, en relació amb la poetessa Safo de Lesbos, dona de l'antiga Grècia, primera poeta lèsbica que es coneix. Després, durant segles, es va destruir gairebé tot el material que hi havia d'ella. Ens ha arribat molt fragmentada la seva obra al haver-se intentat destruir completament.
Un dels poemes més sencers que ens ha arribat d'ella és un que va dedicar a una senyora que es deia Atis, a qui li va dedicar molts poemes, hipotètica amant d'ella, i diuen que els seus pares la van treure d'aquest col·legi on estava per casar-la amb un home. Llavors va fer el poema "L'adéu a Atis", que està en el recull de l'editorial en català i que és un dels més famosos. A la Pilar, aquesta història li donava aquest joc amb els noms de les vaques.
En Ramon ens explica que ha comprat un llibre francès que es diu "La revenja de les autores", que l'ha deixat esparverat, perquè hi ha trobat fins a gairebé 200 noms de dones que van escriure, no que no van poder escriure, quan el món era totalment dels homes, sinó que van escriure i van ser silenciades. Algunes, per gent com Baudelaire, com Voltaire, curiosament, aquests que cauen tan bé. Algunes havien fet teatre i obres que eren molt populars i conegudes i són noms que en Ramon desconeixia completament. Per tant, els feministes que sembla que hagin nascut fa quatre dies, és erroni completament. Fins i tot a l'edat mitjana, hi havia dones que van escriure amb la mateixa fúria i amb la mateixa ràbia com gent d'ara. Ara s'ha engrandit i consolidat però no és d'ara.
S'apunta la sorpresa que en Lamine, precisament el forà, sembla que de seguida és el que en sap més d'animals i els explica com fer algunes coses fins i tot a les noies, mestresses de la granja. La Pilar explica que s'hi troba molt amb immigrants, que tant africans com sud-americans, molts venen del món rural i tenen experiència amb ramats, encara que un altra tipus de ramaderia, saben les coses bàsiques, com tractar les vaques, com agafar-les, munyir-les...
Durant una estona estem conversant de les múltiples realitats de la immigració i les diferències culturals al nostre entorn.
La Pilar s'imaginava més en Lamine com una persona que està acostumada a escoltar i callar i que és el que fa.
S'opina que l'obra flueix molt bé, la Pilar creu que l'ordre cronològic ho facilita.
En Ramon li agradar llegir-nos una frase del llibre que té poesia: "a poc a poc se li amanseixen els nervis, com si fossin terrossos de sucre, que l'aire humit del carrer ha aconseguit dissoldre." L'efecte balsàmic de la pluja.
A la novel·la a la Pilar li interessà també recuperar una mica l'encontre amb la natura, el camp, totes les coses. El llenguatge de la natura i el món rural. En aquest punt la conversa es cabdella al voltant de si com a societat tenim més o menys consciencia d'aquests temes i es compara amb altres societats occidentals properes com l'anglesa en la que, per exemple, l'observació i gaudi del món dels ocells està molt més estès com activitat popular ultra no pas científica.
Parlem una mica de l'activitat de la Pilar en aquests moments, ens explica està a punt per sortir, la setmana que ve, la seva aportació a una col·lecció "Assaltar la Biblia" de l'editorial Fragmenta que són la reinterpretació de fragments bíblics i que és un llibre que es diu "Assaltar la terra" sobre el relat de la Creació.
https://www.fragmenta.cat/producte/dominaras-la-terra/
Va sobre el procés de l'home sobre la terra, com ens hem diferenciat de la natura, molt lligat amb la dicotomia aquesta que parlàvem, de natura-home, cultura-natura, s'havia dit de moltes maneres, aquesta mena d'afany de diferenciar-nos, de ser nosaltres el punt culminant de la creació, i de com hem "desmagificat" el món, els nostres problemes, de convertir-nos en una cosa mecànica, o dominable, o incognosible, etcètera.
Cada autor es centra en un fragment de la Bíblia fent-ho servir de punt de partida per desenvolupar el seu relat.
Ens explica que tenia dubtes de com se'n sortiria escrivint "per encàrrec". L'experiència li ha estat molt positiva.
La Pilar ens explica algunes coses de les seves estades a l'estranger com a un centre de fauna Salvatge al EUA, etc.
En Ramon vol saber quin animal triaria com a preferent i la Pilar diu que la rata. La rata perquè no té cap culpa d'haver-se sabut adaptar a tot això que hem muntat nosaltres.
A en Ramon el fascina l'ós polar.
La Pilar sempre s'ha preguntat perquè un animal com l'hipopòtam o l'ós ha quedat en l'imaginari com un ésser benèvol i d'altres animals que no fan massa mal de res, com el corb, han quedat com un ésser maligne. Tots els animals nocturns. Potser el color negre, la foscor... El negre és un color que ha quedat lligat a la mort, a cosa obscura, de bruixeria...
També per exemple el porc, perquè hem associat aquest a la brutícia quan és un animal molt net.
Es parla una bona estona dels animals, de les preferències de cadascú, de les virtuts i trets sorprenents que tenen algunes espècies.
Es torna a parlar del llibre i de la comunicació entre animals i persones si és bidireccional o només són ells que ens entenen a nosaltres i no a l'inrevés.
La Pilar creu que hi ha una intimitat dels animals que és inabastable per nosaltres. S'apunta, però que actualment hi ha molts estudis científics que van en la línia d'anar comprenent cada vegada més el llenguatge de distintes espècies o grups d'animals.
Tot i així, la Pilar creu que hi ha un territori d'aquesta intimitat on no hi arribem. És on per pobles indígenes començava la màgia.
Es reflexiona sobre els moderns sistemes productius dins la ramaderia, cada vagada més tecnificada i que en comptes de solucionar problemes-necessitats, en crea.
Amb el llibre ens hem apropat a una granja una mica atípica, avui dia les granges són com indústries.
Es reflexiona sobre les dificultats de la ramaderia tradicional, que només té futur amb grans inversions per aconseguir comercialitzar directament la carn. Aquest recorregut és molt i molt complicat. Es reflexiona que a França s'aconsegueix a través de les cooperatives però a Espanya hi ha altres interessos.
Es parla una estona sobre traduccions, sobre el blogg del club. La Pilar reflexiona sobre la dificultat d'aconseguir que llibres d'autors catalans es tradueixin al castellà perquè sovint no tenen bona rebuda.
Acabem la sessió donant unes molt sinceres gràcies a la Pilar.
