La Punyalada
De Marian Vayreda
EDITORIAL BARCINO
Trobada de clubs de lectura de les comarques gironines a Olot - 23 de novembre
La punyalada (1904) és una obra cabdal de les lletres catalanes
i la culminació de la producció literària de Marian Vayreda
(1853-1903). Un clàssic contemporani que narra la lluita entre dos
homes, l’Albert i l’Ivo, per una dona, la Coralí. La història s’emmarca
en el bandolerisme més sagnant que es va viure a l’alta Garrotxa després
de les carlinades, un món en què la pietat i la compassió gairebé han
desaparegut com a conseqüència de la guerra. Assistim a la
bestialització de l’ésser humà, a la victòria dels instints més primaris
i violents i a la destrucció més absoluta de la civilització per part
d’una natura salvatge, totpoderosa i devastadora. La narració en boca
d’un personatge altament complex converteix la història de trabucaires
en una novel·la simbòlica que s’inscriu en la literatura universal. És
una obra magnètica, plena d’acció i de girs imprevisibles, que ens
convida a reflexionar sobre la condició humana i a preguntar-nos fins a
quin punt encara funcionen els estereotips de gènere.
Aquesta nova edició, a càrrec de Margarida Casacuberta però fidel al text original, acompanya la lectura amb notes lingüístiques i ofereix un postfaci amb claus de lectura que suggereixen noves interpretacions de l’obra mestra de Vayreda.
Marian Vayreda i Vila
(Olot, 14 d'octubre de 1853 - Olot, 6 de febrer de 1903) escriptor i pintor. Destaca sobretot per les seves novel·les Records de la darrera carlinada (1898) o La punyalada (1904), obres en què plasmà algunes de les tensions pròpies del tombant de segle. Carlí de joventut i emmarcat dins del catalanisme conservador ja en la seva maduresa, mostrà la denúncia de la pèrdua dels valors tradicionals com la família i la religió en gran part de la seva obra.
Quant a la seva obra pictòrica, és un dels màxims exponents de la pintura de l'Escola paisatgística d'Olot, juntament amb el seu germà Joaquim i Josep Berga i Boix. Com en la seva obra literària, hi destaquen les obres de temàtica costumista, religiosa i històrica. Tot i que pinta alguns paisatges, la seva obra mostra més interès per la figura humana.
Signava com Marian Vayreda, és a dir, amb la versió no ortografiada del prenom. Tot i això, actualment la forma més estesa per la historiografia literària és la forma Marià.
Dia de la trobada
Magnífica jornada que vàrem compartir a Olot amb lectors de totes les comarques gironines.
Us deixem unes quantes fotos com a testimoni:
.
