El quadern gris
De Josep Pla
Editorial labutxaca
Sessió Club del dia 31 de gener de 2026 a les 12 h
Ressenya de l'editorial
Amb a penes vint anys, Josep Pla accedeix als cercles socials de la Barcelona noucentista. Després d'abandonar els estudis de Medicina i començar Dret, prefereix nodrir-se dels estímuls que troba fora de les aules universitàries. Les suggeridores persones que coneix a l'Ateneu Barcelonès l'indueixen a prendre consciència de les seves inquietuds davant la vida. Per mitjà d'un dietari, Pla retrata llavors tant el món de l'Empordà del qual prové com el seu entorn a la gran capital, a partir d'una mirada que configura la seva personalitat.
Josep Pla
Josep Pla (Palafrugell, 1897 - Llofriu, 1981) és sens dubte el prosista més destacat de la literatura catalana del segle xx. Poc després d’iniciar-se en el periodisme, va treballar durant una quinzena d’anys com a corresponsal a l’estranger per als diaris La Publicitat i La Veu de Catalunya, i durant la Segona República Espanyola va establir-se a Madrid com a cronista parlamentari. Passada la Guerra Civil va continuar la seva activitat periodística, especialment al setmanari Destino (on va publicar alguns dels seus grans reportatges, que de vegades es van convertir en llibre, com aquest Israel el 1957), i es va concentrar, sobretot, en la construcció pacient d’una obra literària monumental i decisiva, recollida per Edicions Destino en els quaranta-sis volums de la seva Obra Completa.
En els últims anys, gràcies a la col·laboració amb la Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona i amb la Fundació Josep Pla de Palafrugell, Destino ha incrementat la bibliografia planiana amb la recuperació d’obres fonamentals, com La cendra de la vida (2021) o Coses vistes (2025), amb l’edició de textos inèdits tan rellevants com La vida lenta (2014), Fer-se totes les il·lusions possibles (2017), Història de la Segona República Espanyola (2020) o La inflació alemanya (2023), i també amb l’edició dels epistolaris amb Gaziel (2018), Jaume Vicens Vives (2019), Joan Estelrich (1922) i Francesc de B. Moll (2023).
