L'Estrella amb cua

 

L'Estrella amb cua

D'Eduard Girbal Jaume

Edicions 1984 

Sessió Club del dia 28 de març de 2026 a les 12 h

Oratjol de la Serra queda trasbalsat per l’anunci d’un rebombori astrològic: ben aviat, pel cel nocturn del poblet hi passarà una estrella amb cua. Des de la superstició, la por, la incredulitat o la burla, cadascú reacciona a la seva manera davant del fenomen imminent, i la incertesa creix a mesura que s’acosta el dia assenyalat. Mentrestant, la relació que lliga en Maurici, l’enze de cal Taurons, i la Magdalena, la filla dels moliners, nascuts tots dos el mateix dia, haurà de trobar la manera de resoldre’s

L’estrella amb cua és una obra genial de concepció i realització. La llengua d’aquest llibre és un prodigi. De gràcia, de to, de varietat de girs i de riquesa, esbalaïdora, de paraules i de formes de paraules.

Eduard Girbal Jaume

Eduard Girbal Jaume (1881-1947) va néixer a Girona, on, segons ell, comença el nostre país i la nostra llengua a ser el que és. Va passar uns bons anys de la seva joventut a Alacant, sentint el bell valencià de l’extrem sud. Va acabar al bulliciós món cultural de Barcelona al començament del segle XX, on va entrar a la redacció de La Veu i es va llançar a concórrer als Jocs Florals de Barcelona. Entre 1912 i 1914 s’instal·la en un poble petit de muntanya, entre el Solsonès i la Segarra, perdut, de mala mort… i en aquells anys de triomf del noucentisme, es posa a escriure estampes magnífiques de prosa rural, primer i després dues veritables i majestuoses novel·les de la pagesia de muntanya: L’estrella amb cua, 1919 i La tragèdia de cal Pere Llarg, 1923. Amb aquestes dues obres, genials de concepció i de realització, i que respiren per tots els porus el plaer de la llengüa i el de escriure-la, Girbal arriba al punt culminant de la seva carrera literària i s’assegura el bitllet per a la posteritat.

Josep Pla afirma que “Girbal Jaume és una fita de la nostra literatura… La seva escriptura és com la de Víctor Català però convertida en cromo, un cromo que ho conté tot, en què no hi falta res, en què la manera es portada amb la punta de l’espasa amb una minuciositat perfecta”.

.