Guanyaràs una mar llisa

De Miquel Martín i Serra

EDICIONS DEL PERISCOPI 

Sessió Club del dia 21 de setembre a les 12 h

Ressenya de l'editorial

Segons el relat familiar, el besavi Espiridió deu el seu nom a un jurament fet pel seu avi, que va ser rescatat en una illa grega després d’un naufragi. Però una nit de Sant Joan, quan l’Amàlia pregunta a la seva mare, la Gona, nous detalls d’aquesta història, encén, sense voler-ho, la flama del dubte. Serà així com l’escriptora es veurà abocada a una recerca gairebé febril per aclarir-ne la veracitat, mentre s’enfronta als dilemes i exigències de la creació literària.

Aquest és un llibre que parla de la gent de mar, dels corallers catalans que s’aventuraven en aigües llunyanes durant el segle XIX i, també, del patiment dels qui es quedaven en terra. Entre l’amor i resiliència que els uneix hi trobem, sobretot, la certesa íntima de saber que la vida succeeix, sempre, entre la realitat i la ficció. Miquel Martín i Serra fa bategar de nou una petita localitat costanera amb una llengua pulcra i evocadora, amarada de l’alè de la vida i del regust de la sal.

Miquel Martín i Serra

Miquel Martín i Serra (Begur, 1969) és escriptor i llicenciat en filosofia. Ha publicat, entre altres obres, La drecera (Periscopi, 2020), Premi M. Àngels Anglada de narrativa, Premi El Setè Cel i finalista del Premi Òmnium a la millor novel·la de l’any; Quan els pobles no tenien nom (Sidillà, 2021); Llegendes de mar de la Costa Brava (Sidillà, 2012); i L’estratègia de la gallina (Columna, 2001), finalista del Premi Ramon Llull. És autor de diversos articles i assajos sobre Joan Vinyoli, entre els quals destaquen: Vinyoli trasbalsa la bellesa com el vi (Vibop, 2021), «Joan Vinyoli, el gall salvatge» (Premi Recvll de retrat literari 2019, publicat a El Punt Avui), «Les influències filosòfiques en la poesia de Vinyoli», dins el volum Joan Vinyoli i la poètica postsimbolista (L'Avenç, 2019), i l'estudi preliminar de Vent d'aram (Edicions 62, 2015). La seva darrera obra, amb la col·laboració de Montserrat Verdaguer, és Fragments d’inexistència: Una biografia de Tom Sharpe (Navona, en català, i Anagrama, en castellà, 2023).

Resum de la reunió del club de lectura el 21 de setembre de 2024

Presentació de la trobada

La sessió comença amb unes paraules de la Montse, bibliotecària, que dona la benvinguda a en Miquel Martín i Serra, autor convidat. Recorda que ja ha visitat la biblioteca en altres ocasions i destaca especialment l’atractiu de la seva prosa i la bona relació que manté amb els clubs de lectura. Agraeix que hagi acceptat tornar-hi i cedeix la paraula a en Ramon, conductor habitual de la sessió.

En Ramon inicia la trobada amb una reflexió sobre la relació entre l’obra i la personalitat de l’escriptor, citant una frase del llibre que afirma que l’obra hauria de superar la personalitat de qui l’escriu. A partir d’una anècdota personal sobre un antic company professor i poeta, observa que no sempre es dona aquesta coincidència entre persona i obra. En el cas d’en Miquel Martín, però, afirma que hi ha una rara coherència entre l’escriptor i la persona.

També recorda que quan un autor visita el club la trobada adquireix un valor especial: els lectors poden descobrir “la cuina” de l’escriptura, mentre que per a l’escriptor és una oportunitat d’escoltar la veu del lector real, aquell a qui finalment s’adreça l’obra. 

L’origen de la novel·la

A la pregunta inicial d’en Ramon sobre la idea primigènia del llibre, en Miquel explica que la novel·la neix d’una història familiar que havia sentit explicar des de petit. Segons aquesta tradició oral, un avantpassat seu, pescador de Sa Tuna, s’hauria perdut mar endins durant una tempesta i, en veure’s a punt de morir, hauria fet una promesa: si sobrevivia, posaria al seu primer fill el nom del lloc on arribés.

Segons el relat familiar, l’home va anar a parar a una petita illa grega dedicada a Sant Espiridió i, en tornar a casa, va posar aquest nom al seu fill. El fet que el besavi de l’autor es digués realment Espiridió Sais Perpinyà dona versemblança a la història.

En Miquel explica que, davant d’aquesta llegenda familiar, va pensar que allà on els fets reals ja no podien arribar-hi, hi podia arribar la literatura. La novel·la no pretén reconstruir exactament el que va passar, sinó imaginar el que podria haver passat, partint d’aquest nucli narratiu. 

La memòria, la ficció i el relat de la pròpia vida

A partir d’aquest punt, la conversa deriva cap a una reflexió més general sobre la relació entre memòria i ficció. En Miquel observa que quan expliquem la nostra vida inevitablement barregem records, interpretacions i imaginació. La memòria és incompleta i sovint reconstruïm el passat amb fragments i suposicions.

En aquest sentit, la novel·la explora el procés pel qual una protagonista investiga la seva història familiar, consulta documents i testimonis, i acaba reconstruint un relat que és alhora històric i imaginat.

Aquesta idea connecta amb una frase que l’autor cita d’un altre escriptor: el més estrany no és que la literatura s’assembli a la vida, sinó que la vida s’acaba semblant a la literatura. 

El procés creatiu

Diversos participants s’interessen pel procés d’escriptura. En Miquel explica que quan comença una novel·la rarament sap com acabarà. Té una idea general del camí que vol seguir, però el desenvolupament concret apareix a mesura que escriu.

Descriu la creació literària com un procés obert, en què els personatges van adquirint autonomia. De vegades un personatge que semblava secundari acaba agafant força, mentre que un altre que semblava important perd rellevància.

Els personatges, diu, han de funcionar com les persones reals: no sempre són coherents ni previsibles, i només es comprenen plenament quan els veiem actuar. 

La llengua com a centre de la literatura

Un dels moments més intensos de la sessió arriba quan la conversa se centra en la llengua literària. En Miquel insisteix que allò que converteix una història en literatura no és tant el que s’explica com la manera d’explicar-ho.

Recorda que totes les històries ja han estat explicades moltes vegades. El que distingeix un autor és la seva veu i el seu estil, la capacitat de treballar la llengua perquè la prosa flueixi amb naturalitat i ritme.

Aquesta fluïdesa, explica, és fruit d’un treball molt exigent: el text ha de semblar espontani, però només ho sembla perquè darrere hi ha hagut una feina intensa de revisió i d’escriptura.

Diversos participants destaquen la riquesa lèxica del llibre, especialment el vocabulari vinculat al món de la pesca i del litoral. 

La recuperació d’un català popular

En Miquel explica que moltes de les paraules del llibre provenen del català popular dels pescadors i pagesos. Recorda com parlaven els seus avis i defensa que la llengua oral d’aquelles generacions tenia una riquesa extraordinària, malgrat que moltes d’aquelles persones no havien tingut accés a estudis.

Moltes expressions i mots els ha recuperat parlant amb gent gran del territori. Alguns dels pescadors i pagesos que li van transmetre aquest vocabulari ja han mort, però el seu llegat queda incorporat a l’obra.

Diversos participants coincideixen que llegir el llibre els ha fet recordar paraules i expressions que sentien dir als seus avis. 

L’estructura de la novel·la

En un moment de la conversa es comenta que el llibre presenta diversos nivells narratius.

D’una banda hi ha la recerca de la protagonista sobre el seu avantpassat. De l’altra, el resultat final d’aquesta investigació, que apareix com una mena de relat dins la novel·la. I finalment hi ha les llegendes i històries populars que la mare explica a la filla per transmetre-li el passat familiar i el vincle amb la terra.

Aquest joc d’estructures crea un diàleg constant entre història, memòria i imaginació. 

El món dels corallers

Un dels temes que més sorprèn els participants és la presència dels corallers, els pescadors que s’endinsaven en llargues expedicions per extreure corall.

En Miquel explica que aquest món va ser durant segles una activitat econòmica fonamental per a molts pobles de la Costa Brava, però que paradoxalment ha estat poc estudiat i poc present en la literatura.

Les expedicions podien portar els corallers fins a llocs tan llunyans com les illes de Cap Verd. Les condicions eren extremadament dures i perilloses: molts hi perdien la vida, altres quedaven greument afectats per les immersions o per les malalties.

L’autor explica que la documentació d’aquesta part del llibre prové d’arxius històrics i de fonts notarials, que descriuen les expedicions, els contractes de tripulació i l’organització d’aquestes campanyes. 

Paisatge i transformació del territori

Un altre aspecte que apareix en el debat és la reflexió sobre la transformació del territori, especialment a la zona de Begur i la Costa Brava.

En Miquel explica que estima profundament aquell paisatge i que la novel·la convida a reflexionar sobre els canvis provocats pel turisme. Reconeix que el turisme ha aportat prosperitat econòmica, però també ha generat una transformació molt profunda del territori.

La pregunta que planteja el llibre és si la societat actual és “filla del turisme” i quin preu s’ha pagat per aquest model de desenvolupament. 

El món editorial i la situació de la literatura

Cap al final de la sessió, la conversa es desplaça cap al món editorial contemporani. En Miquel es mostra crític amb la proliferació de llibres de consum ràpid i amb determinades dinàmiques del sistema literari.

Explica que molts autors amb talent passen desapercebuts mentre que altres llibres, de menor qualitat literària, reben una gran promoció. Tot i això, destaca el paper de diverses editorials independents, que publiquen menys títols però amb una aposta clara per la qualitat literària.

Aquestes editorials, segons ell, són les que actualment sostenen bona part de la literatura catalana contemporània. 

La lectura i l’educació literària

En Ramon aprofita aquest debat per reflexionar sobre el lloc de la literatura en l’educació. Critica que sovint s’ensenyi la literatura com una simple acumulació de noms i dates, sense despertar el gust per la lectura.

Segons ell, la lectura hauria de formar part de l’educació com una eina fonamental de formació personal, capaç de despertar sensibilitat, imaginació i capacitat crítica. 

La valoració d’en Ramon

Cap al final de la trobada, en Ramon presenta la seva interpretació personal del llibre. Ho fa de manera original, organitzant les seves impressions a partir d’un abecedari de conceptes que el llibre li ha suggerit.

Entre els elements que destaca hi ha:

la presència del passat i dels avantpassats,

la bellesa de la prosa,

la reflexió sobre la creació literària,

la riquesa de frases fetes i expressions populars,

la combinació entre història i intrahistòria,

i la capacitat del llibre per recrear un món de costums, paisatges i memòries.

També subratlla la musicalitat del text i la manera com la prosa flueix amb un ritme gairebé poètic. 

Síntesi final

La trobada posa de manifest que Guanyaràs una mar llisa és una obra que combina memòria familiar, investigació històrica i imaginació literària per reconstruir un fragment del passat marítim i cultural de la Costa Brava.

Al llarg de la sessió, en Miquel Martín comparteix amb els participants la seva manera d’entendre la literatura: una pràctica basada en el treball rigorós de la llengua, en el respecte pel llegat cultural i en la voluntat de donar forma literària a les històries que configuren la nostra memòria col·lectiva.

La conversa confirma també el valor d’aquestes trobades entre autors i lectors, que permeten descobrir no només el llibre acabat, sinó també el procés creatiu i el món interior de l’escriptor.