Les Belles imatges + Dona al punt zero
Sessió doble del Club del dia 23 de maig de 2026 a les 12 h
Les Belles imatges
De Simone De Beauvoir
Edicions 62
La vida a París d'una família de l'alta i benpensant burgesia als anys seixanta és el pretext que va triar Simone de Beauvoir per escriure una crítica novel·la sobre la "veritat", una reacció a l'espectacle del món mistificat i a les hipòcrites relacions que els prejudicis socials estableixen.Publicada el 1966, Les belles imatges, novel·la que ara, coincidint amb el centenari del naixement de l'autora, hem volgut recuperar en la traducció de Joan Oliver, manté avui dia plenament la seva vigència..
Simone de Beauvoir
Simone de Beauvoir (París 1908-1986). Escriptora i catedràtica de filosofia, és una de les pensadores més rellevants del segle xx. Al costat de Jean-Paul Sartre, amb qui va fundar Les Temps Modernes, va marcar tota una època de la filosofia; però la seva importància com a escriptora i la seva talla intel·lectual en fan un referent cultural i literari per dret propi. Va publicar diverses novel·les i assajos, entre els quals hi ha el clàssic del pensament feminista El segon sexe (1949).
Dona al punt zero
De Nawal El Saadawi
Angle Editorial
Escrita a partir d’una història real, Dona al punt zero, inèdita en català, relata la vida de la Firdaus. En àrab Firdaus significa ‘paradís’, però ella sembla haver transitat sempre per l’infern. Acusada d’haver assassinat un home espera al corredor de la mort mentre explica la seva existència marcada per l’explotació: filla maltractada; obligada a casar-se amb un parent ja vell; treballadora humiliada contínuament; prostituta sotmesa a un proxeneta. Cada nova etapa li ensenya a la Firdaus una amarga veritat: només és lliure qui no desitja res ni té por de res.
Nawal El Saadawi explica a la introducció: «M’asseia al terra de la seva cel·la […]. L’escoltava parlar, hores i hores, sense notar la fredor del ciment […]. La història que contava m’esbalaïa i no m’esbalaïa, tot alhora, perquè em semblava que la coneixia des d’abans de néixer, i no obstant això no l’havia sentida explicar mai.»
Nawal El Saadawi
Nascuda el 1931 a Kafr Tahla (Egipte) i metgessa de formació, El Saadawi va ser una de les primeres veus egípcies a criticar obertament el sistema patriarcal i en abordar temes com l’ablació, l’avortament, la sexualitat, els abusos sexuals a menors i l’opressió de les dones. Pel seu activisme va ser acomiadada dels seus càrrecs en l’administració i en institucions, va ser empresonada el 1981 i el 1991 va haver d’exiliar-se per les amenaces de grups islamistes.
La seva obra literària, traduïda a més de quaranta llengües, expressa els seus posicionaments socials i polítics, especialment sobre la discriminació de les dones en la societat egípcia.
És doctora honoris causa per diverses universitats i ha rebut nombrosos reconeixements internacionals: el premi Nord-Sud del Consell d’Europa el 2004, el premi Dona de l’Any del Regne Unit el 2011, el premi Sean MacBride per la Pau d’Irlanda el 2012, l’Ordre Nacional del Mèrit de França el 2013 i el premi Internacional Catalunya el 2003.
Va morir el març de 2021.
Resum de la reunió del club de lectura el 23 de Maig de 2026
Introducció: dues novel·les, un mateix interrogant
La sessió va estar dedicada de manera excepcional a dues obres molt diferents en l’ambient, l’estil i el context històric, però profundament connectades pel tema central que les travessa: la construcció social de la identitat femenina i la dificultat de les dones per trobar un espai propi dins les societats on viuen. En Ramon va proposar des del començament aquesta lectura paral·lela, definint les dues novel·les com dues aproximacions a una mateixa qüestió: el paper assignat a la dona, tant en una societat occidental aparentment moderna com en una societat profundament patriarcal.
Va recordar una de les idees fonamentals de Simone de Beauvoir: ningú no neix dona, sinó que és la societat qui la converteix en dona. Aquesta reflexió va servir de punt de partida per interpretar les dues protagonistes, dues dones que, malgrat les enormes diferències de context, comparteixen una mateixa experiència de desplaçament i de recerca d’identitat.
Dues realitats oposades, una mateixa opressió
Els participants van constatar ràpidament el contrast entre els dos llibres. D’una banda, Dona al punt zero presenta una realitat brutal, marcada per la pobresa, la violència i la subordinació extrema de la dona en una societat patriarcal. De l’altra, Les belles imatges situa el lector en el París benestant dels anys seixanta, envoltat de confort, consum i aparences.
Tanmateix, a mesura que avançava la conversa, es va fer evident que les dues protagonistes comparteixen una mateixa manca de llibertat. Firdaus, la protagonista de Nawal El Saadawi, pateix una opressió directa, física i visible. Laurence, la protagonista de Simone de Beauvoir, viu atrapada en una estructura molt més subtil, feta de convencions socials, d’imatges prefabricades i de models de conducta aparentment acceptats.
En Ramon va remarcar que les dues obres mostren dones que no han pogut arribar a ser plenament elles mateixes perquè els rols socials imposats les han condicionades des del principi.
Dona al punt zero
La història d’una víctima que busca la dignitat
La major part dels participants van coincidir a qualificar la novel·la de Nawal El Saadawi com una lectura colpidora, dura i difícil d’oblidar. La història de Firdaus, condemnada a mort i disposada a explicar la seva vida abans de l’execució, va generar una forta emoció.
En Ramon va descriure la seva existència com un autèntic viacrucis. A cada etapa de la seva vida apareix un nou home que exerceix algun tipus de domini sobre ella: familiars, marits, amants, explotadors o proxenetes. Tots contribueixen a negar-li la possibilitat de construir una vida pròpia.
Els lectors van destacar especialment la manera directa i aparentment senzilla amb què està narrada la història. Aquesta simplicitat expressiva, lluny d’empobrir el text, li atorga una gran força emocional. La protagonista explica els fets sense artificis literaris, com algú que simplement relata la seva experiència vital.
La prostitució com a espai paradoxal de llibertat
Un dels aspectes més debatuts va ser la relació de Firdaus amb la prostitució. Diversos participants van observar que és precisament en aquesta etapa quan la protagonista sembla assolir un cert grau d’autonomia.
Per primera vegada és ella qui fixa les condicions, qui estableix el preu i qui pren decisions sobre la seva vida. Aquesta paradoxa va impressionar molts lectors: dins una activitat socialment considerada degradant, la protagonista troba més dignitat que en les relacions convencionals que havia mantingut anteriorment.
Tanmateix, el debat va anar més enllà de la novel·la i va derivar cap a la situació actual de moltes dones explotades per xarxes de prostitució, tràfic de persones i màfies internacionals. En Ramon va recordar que la realitat contemporània continua mostrant situacions de submissió molt semblants a les descrites al llibre.
La vigència del patriarcat
Una de les idees que més es van repetir al llarg de la conversa va ser la sorpresa de comprovar fins a quin punt moltes de les situacions descrites continuen existint avui.
Diversos participants van explicar experiències personals o professionals relacionades amb la violència masclista, els matrimonis forçats, els abusos i la discriminació de les dones. Aquestes intervencions van reforçar la sensació que la novel·la no és simplement el testimoni d’una època passada sinó una denúncia encara plenament vigent.
Es va comentar especialment la naturalitat amb què molts personatges masculins justifiquen la violència contra les dones. Aquest fet va portar el grup a reflexionar sobre la normalització de determinades formes de dominació i sobre la persistència de comportaments patriarcals en moltes cultures.
L’educació com a esperança
Un dels símbols que més van impressionar els participants és el valor que Firdaus atorga als estudis. El diploma de secundària es converteix per a ella en una mena de salconduit moral, una prova que mereix ocupar un lloc digne dins la societat.
En Ramon va destacar la imatge de la protagonista corrent amb el diploma a les mans, aferrant-se a aquell document com si representés la possibilitat d’una vida diferent.
Aquesta reflexió va conduir el grup a parlar llargament sobre el paper transformador de l’educació. Molts van coincidir que el coneixement és l’eina més poderosa per combatre qualsevol forma d’opressió, una idea que apareix de manera recurrent tant en la novel·la com en les reflexions de la pròpia autora.
Literatura i denúncia
Cap al final del debat sobre l’obra, alguns participants van assenyalar que la força del tema havia eclipsat parcialment la dimensió literària del llibre. Tanmateix, es va reconèixer que precisament la seva eficàcia narrativa rau en la capacitat de convertir qüestions socials, polítiques i morals en experiències humanes concretes.
Es va valorar especialment la claredat del llenguatge, la coherència de la veu narrativa i la capacitat de transmetre idees profundes sense necessitat de discursos teòrics explícits.
Les belles imatges
La dissecció d’una societat d’aparences
Si Dona al punt zero va ser definida com una obra escrita amb el cor, Les belles imatges va ser presentada com una novel·la escrita amb la intel·ligència crítica.
En Ramon va descriure el llibre com una autèntica vivisecció de la societat burgesa occidental dels anys seixanta. Simone de Beauvoir analitza amb precisió quirúrgica els mecanismes que sostenen una existència basada en les aparences, el consum, l’èxit social i la conformitat.
La protagonista, Laurence, viu envoltada de benestar material, però progressivament descobreix que aquest món està construït sobre una sèrie d’imatges falses que amaguen un profund buit existencial.
La presa de consciència de Laurence
Els participants van coincidir a definir Laurence com una dona insatisfeta, plena de dubtes i sotmesa a una lenta presa de consciència.
Al llarg de la novel·la es van obrint esquerdes en les certeses que havien sostingut la seva vida. Les idees sobre el matrimoni, la família, l’èxit professional i la felicitat comencen a mostrar-se insuficients.
Diversos lectors van destacar la importància de la pregunta formulada per la seva filla: “Per què existim?”. Aquesta qüestió, aparentment simple, actua com un detonant filosòfic que obliga la protagonista a replantejar-se tota la seva existència.
En Ramon va relacionar aquest moment amb el pensament existencialista de Simone de Beauvoir i Jean-Paul Sartre, recordant que l’obra planteja interrogants fonamentals sobre el sentit de la vida i la llibertat individual.
Les velles imatges i els rols imposats
Un dels conceptes centrals del debat va ser el significat del títol. Les “belles imatges” representen totes aquelles representacions idealitzades que la societat ofereix com a model de felicitat.
Els participants van recordar els esquemes familiars tradicionals en què cada membre ocupava un paper perfectament definit. Aquestes imatges continuen actuant, encara que de manera més subtil, a través de la publicitat, els mitjans de comunicació i les expectatives socials.
La novel·la mostra com Laurence ha construït tota la seva identitat sobre aquests models heretats. El problema apareix quan descobreix que la realitat no coincideix amb les imatges que havia après a venerar.
La maternitat i la transmissió dels valors
La relació entre Laurence i la seva filla Catherine va ocupar una part important de la discussió.
La protagonista comprèn progressivament que no vol transmetre a la seva filla les mateixes limitacions que ha heretat. Veu en la nova generació una possibilitat de canvi i d’alliberament.
Els participants van destacar la tendresa i la preocupació amb què observa la seva filla, així com la por de reproduir els mateixos mecanismes que han condicionat la seva pròpia vida.
L’amor, la parella i la identitat
La reflexió sobre les relacions afectives va generar un dels debats més extensos de la sessió.
En Ramon va defensar una concepció de l’amor basada en el respecte mutu i en el creixement compartit. Segons aquesta visió, una relació autèntica hauria d’ajudar cada persona a esdevenir més plenament ella mateixa, i no pas a sotmetre’s a l’altre.
A partir d’aquí es van comentar tant les relacions presents a les novel·les com les transformacions que han experimentat les relacions de parella en les darreres dècades. Es van discutir qüestions com la possessió, la dependència emocional, els models masculins i femenins, i les formes contemporànies de masclisme.
Diversos participants van expressar preocupació per determinades actituds regressives observades entre alguns joves, especialment a través de les xarxes socials, on reapareixen discursos de control sobre les dones i ideals de masculinitat dominadora.
El paper de l’educació i la cultura
Tant en relació amb una novel·la com amb l’altra, el debat va acabar convergint en la importància de l’educació.
Es va insistir repetidament que el coneixement, la lectura i la cultura constitueixen eines fonamentals per desenvolupar una mirada crítica i per escapar dels rols imposats.
Alguns participants van lamentar que encara existeixin persones que renuncien a aquesta curiositat intel·lectual i que continuïn reproduint models heretats sense qüestionar-los. Altres van destacar el paper creixent de les dones en els àmbits culturals i la seva presència majoritària en activitats com els clubs de lectura.
Reflexions finals
La sessió va posar de manifest que, malgrat les enormes diferències geogràfiques, socials i culturals que separen les dues obres, totes dues exploren una mateixa qüestió fonamental: la dificultat de construir una identitat pròpia dins estructures socials que assignen papers i expectatives abans que la persona pugui definir-se per ella mateixa.
Els participants van considerar que Dona al punt zero mostra la cara més visible i brutal de l’opressió, mentre que Les belles imatges revela les formes més subtils i sofisticades de condicionament social. En un cas, la violència és explícita; en l’altre, s’amaga darrere del confort, les convencions i les aparences.
La conversa va concloure amb una idea compartida per bona part del grup: malgrat els avenços aconseguits, moltes de les qüestions plantejades per Nawal El Saadawi i Simone de Beauvoir continuen plenament vigents. Tant les dues novel·les com el debat posterior van reforçar la convicció que l’educació, la cultura i el pensament crític continuen essent les eines més valuoses per combatre qualsevol forma de subordinació i per avançar cap a una societat més lliure i més justa.
