El quadern gris

 

El quadern gris

De Josep Pla

Editorial labutxaca 

Sessió Club del dia 31 de gener de 2026 a les 12 h

Ressenya de l'editorial

Amb a penes vint anys, Josep Pla accedeix als cercles socials de la Barcelona noucentista. Després d'abandonar els estudis de Medicina i començar Dret, prefereix nodrir-se dels estímuls que troba fora de les aules universitàries. Les suggeridores persones que coneix a l'Ateneu Barcelonès l'indueixen a prendre consciència de les seves inquietuds davant la vida. Per mitjà d'un dietari, Pla retrata llavors tant el món de l'Empordà del qual prové com el seu entorn a la gran capital, a partir d'una mirada que configura la seva personalitat.

Josep Pla

Josep Pla (Palafrugell, 1897 - Llofriu, 1981) és sens dubte el prosista més destacat de la literatura catalana del segle xx. Poc després d’iniciar-se en el periodisme, va treballar durant una quinzena d’anys com a corresponsal a l’estranger per als diaris La Publicitat i La Veu de Catalunya, i durant la Segona República Espanyola va establir-se a Madrid com a cronista parlamentari. Passada la Guerra Civil va continuar la seva activitat periodística, especialment al setmanari Destino (on va publicar alguns dels seus grans reportatges, que de vegades es van convertir en llibre, com aquest Israel el 1957), i es va concentrar, sobretot, en la construcció pacient d’una obra literària monumental i decisiva, recollida per Edicions Destino en els quaranta-sis volums de la seva Obra Completa.

En els últims anys, gràcies a la col·laboració amb la Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona i amb la Fundació Josep Pla de Palafrugell, Destino ha incrementat la bibliografia planiana amb la recuperació d’obres fonamentals, com La cendra de la vida (2021) o Coses vistes (2025), amb l’edició de textos inèdits tan rellevants com La vida lenta (2014), Fer-se totes les il·lusions possibles (2017), Història de la Segona República Espanyola (2020) o La inflació alemanya (2023), i també amb l’edició dels epistolaris amb Gaziel (2018), Jaume Vicens Vives (2019), Joan Estelrich (1922) i Francesc de B. Moll (2023).

 

Resum de la reunió del club de lectura el 31 de Gener de 2026

Una sessió especial: la mirada del crític

En Ramon obre la trobada amb una gran satisfacció per la presència d’en Lluís Bonada, a qui presenta no només com a crític literari i gran coneixedor de Pla, sinó també com a amic de joventut. Recorda episodis compartits —tertúlies, teatre, converses de cine i literatura— i destaca el seu caràcter exigent amb els matisos, una mena de “detectiu” de la lletra impresa.

En Ramon explica que aquesta vegada la sessió serà diferent: no hi ha autor convidat, sinó un crític, i això permet contrastar la mirada del lector amb la de l’estudiós. Formula dues preguntes inicials: per què en Lluís decideix estudiar Pla i quina és la seva aproximació a El quadern gris.

Per què Pla? Un camí estendhalià

En Lluís relata que la seva fascinació per Pla neix d’una lectura que el sedueix no només pel plaer estètic, sinó perquè hi descobreix una guia literària, un camí possible d’escriptura. Assenyala la importància de Stendhal com a model —“aquest és el camí”— i explica que bona part de l’obra planiana segueix aquesta línia d’exigència estilística, claredat i moralitat literària.

Recorda també que durant anys Pla no s’estudia gaire a la universitat, en part perquè desborda els esquemes acadèmics i en part perquè el seu posicionament polític no encaixa amb determinades lectures patriòtiques de l’època. Aprofitant una etapa professional amb menys càrrega laboral, en Lluís aprofundeix en la lectura sistemàtica de l’obra completa i comença a publicar estudis i articles que el consoliden com a especialista.

Un dietari que no és un dietari

Un dels punts centrals de la sessió és la naturalesa de El quadern gris. En Lluís subratlla que té aparença de dietari juvenil, però que és en realitat un dietari reescrit, elaborat anys després a partir d’anotacions mínimes. El quadern original —publicat recentment— conté només una petita part del text que apareix a l’edició de 1966.

Aquesta estructura híbrida permet a Pla moure’s amb llibertat entre descripció, narració, retrat, reflexió moral i crònica, sense la rigidesa d’una novel·la convencional. El dietari esdevé així un gènere obert, capaç d’absorbir-ho tot.

En Ramon hi afegeix una observació personal: és un llibre que es pot obrir per qualsevol pàgina i sempre ofereix matèria literària de qualitat.

L’estil: l’adjectiu i la frase planiana

En Lluís aprofundeix en un dels grans temes: l’estil de Pla. Remarca la seva lluita contra la frase recargolada i l’afectació retòrica. Pla vol una prosa clara, directa, amb l’adjectiu precís i amb una estructura que eviti el que ell anomena “cua de peix”, és a dir, acabar les frases amb elements sintàctics secundaris.

S’assenyala l’ús particular del guionet com a recurs per prolongar la frase i evitar subordinacions previsibles, un mecanisme gràfic que trenca el ritme convencional i dona a la prosa un moviment propi.

En Lluís estableix paral·lelismes amb altres inicis literaris memorables i defensa que la primera frase d’El quadern gris és un exemple magistral d’aquesta voluntat d’eficàcia narrativa.

Pla i la misogínia: context i debat

Una intervenció planteja la qüestió de la misogínia en Pla. Es citen frases i actituds que avui resulten problemàtiques. En Lluís admet que Pla desconsidera sovint les dones i que el seu món és marcadament masculí. Recorda que, fins i tot, com a jurat, no va llegir La plaça del Diamant per ser obra d’una dona.

En Ramon contextualitza aquestes actituds dins una època profundament masclista i recorda com determinats anuncis o discursos d’altres dècades avui serien intolerables.

La conversa no exculpa Pla, però situa el debat dins la seva complexitat històrica.

Energia vital i vida social

En Lluís destaca un tret sorprenent: la immensa energia de Pla. Escriu cada dia i, alhora, manté una activitat social frenètica: tertúlies, bars, viatges, corresponsalies. És un home de món i un treballador incansable de la paraula.

S’analitza també el seu gust per la sornegueria i l’afany de “collonar” els altres en públic, amb anècdotes que mostren un humor punyent, sovint cruel. Aquesta vena satírica s’inscriu dins la tradició catalana de literatura humorística, que en Lluís vincula amb autors com Robert Robert o fins i tot amb continuïtats contemporànies.

Pla i la política: conservador, no feixista

La dimensió política ocupa una part important de la sessió. En Lluís defineix Pla com a conservador i antirepublicà, vinculat a la Lliga i a la figura de Cambó. Explica el seu paper durant la República, la guerra i el primer franquisme, i matisa les acusacions simplistes de feixisme.

Pla és contrari al feixisme i al nazisme —se’n burla obertament— però defensa un model d’ordre i autoritat. La seva trajectòria s’interpreta en el marc d’una època convulsa, amb decisions marcades per estratègies de supervivència política i cultural.

Els participants valoren la importància dels matisos davant les etiquetes.

La recepció crítica i l’impacte editorial

En Lluís explica la bona consideració que Pla té entre crítics catalans i espanyols, citant noms com Umbral o Fuster. També destaca l’estratègia editorial de Destino amb les obres completes: cada volum com a llibre autònom, amb un sistema de preus progressius que incentiva la compra immediata.

Aquest model converteix l’obra planiana en un èxit editorial sense precedents dins la literatura catalana de postguerra.

Pla defensa que l’important és que l’editor guanyi diners per mantenir l’estructura cultural; l’autor escriu per necessitat, no només per remuneració.

Altres obres imprescindibles

Quan en Ramon demana quines altres obres recomanaria, en Lluís destaca especialment Cadaqués i Girona, llibres que considera rodons i plenament vigents.

També s’esmenten altres dietaristes i memorialistes —Gaziel, Sagarra— i es reflexiona sobre la singularitat de Pla dins la tradició catalana.

Cloenda i recomanació

Seguint el costum del club, en Ramon demana una recomanació final de lectura. En Lluís proposa recuperar autors vinculats a la tradició satírica i moralista que tant influí Pla, tancant així un cercle coherent amb la sessió.

De seguida li ve a consideració una obra d’en Girbal Jaume, l’Estrella amb Cua, un autor molt oblidat a la seva època i que en Pla precisament fou dels únics que el considerà i defensar amb convicció, per tant lliga molt amb la trobada d’avui.

Síntesi final

La trobada confirma El quadern gris com una obra cabdal de la literatura catalana, no només per la seva qualitat estilística sinó per la seva capacitat de convertir el dietari en un gènere total. La presència d’en Lluís Bonada permet aprofundir en els matisos biogràfics, polítics i literaris d’un autor complex, sovint etiquetat de manera simplista.

Els participants surten amb la sensació d’haver revisitat Pla amb una mirada més àmplia i matisada, conscients que la seva vigència rau en la precisió de la seva prosa, en la seva intel·ligència crítica i en la capacitat d’observar el món amb una lucidesa que encara avui interpel·la el lector.