L'Estrella amb cua

 

L'Estrella amb cua

D'Eduard Girbal Jaume

Edicions 1984 

Sessió Club del dia 28 de març de 2026 a les 12 h

Oratjol de la Serra queda trasbalsat per l’anunci d’un rebombori astrològic: ben aviat, pel cel nocturn del poblet hi passarà una estrella amb cua. Des de la superstició, la por, la incredulitat o la burla, cadascú reacciona a la seva manera davant del fenomen imminent, i la incertesa creix a mesura que s’acosta el dia assenyalat. Mentrestant, la relació que lliga en Maurici, l’enze de cal Taurons, i la Magdalena, la filla dels moliners, nascuts tots dos el mateix dia, haurà de trobar la manera de resoldre’s

L’estrella amb cua és una obra genial de concepció i realització. La llengua d’aquest llibre és un prodigi. De gràcia, de to, de varietat de girs i de riquesa, esbalaïdora, de paraules i de formes de paraules.

Eduard Girbal Jaume

Eduard Girbal Jaume (1881-1947) va néixer a Girona, on, segons ell, comença el nostre país i la nostra llengua a ser el que és. Va passar uns bons anys de la seva joventut a Alacant, sentint el bell valencià de l’extrem sud. Va acabar al bulliciós món cultural de Barcelona al començament del segle XX, on va entrar a la redacció de La Veu i es va llançar a concórrer als Jocs Florals de Barcelona. Entre 1912 i 1914 s’instal·la en un poble petit de muntanya, entre el Solsonès i la Segarra, perdut, de mala mort… i en aquells anys de triomf del noucentisme, es posa a escriure estampes magnífiques de prosa rural, primer i després dues veritables i majestuoses novel·les de la pagesia de muntanya: L’estrella amb cua, 1919 i La tragèdia de cal Pere Llarg, 1923. Amb aquestes dues obres, genials de concepció i de realització, i que respiren per tots els porus el plaer de la llengüa i el de escriure-la, Girbal arriba al punt culminant de la seva carrera literària i s’assegura el bitllet per a la posteritat.

Josep Pla afirma que “Girbal Jaume és una fita de la nostra literatura… La seva escriptura és com la de Víctor Català però convertida en cromo, un cromo que ho conté tot, en què no hi falta res, en què la manera es portada amb la punta de l’espasa amb una minuciositat perfecta”.

.

Resum de la reunió del club de lectura el 28 de Març de 2026

Introducció: el descobriment d’un autor singular

En Ramon inicia la sessió expressant l’interès que li ha despertat el descobriment d’Eduard Girbal Jaume, a qui presenta com un autor que va a contracorrent del seu temps i dels corrents literaris dominants. Destaca que no s’inscriu ni en la novel·la costumista convencional, ni en la urbana, ni en el marc noucentista, sinó que desenvolupa una veu pròpia, arrelada al territori però al marge dels cercles literaris de poder.

A partir d’aquí, en Ramon reflexiona sobre el funcionament del món literari, sovint condicionat per cercles, padrinatges i modes, i critica les lògiques de mercat que intenten adaptar l’escriptura als gustos previs del lector. Defensa, en canvi, una idea central: l’escriptor ha d’escriure des de l’autenticitat, sense pensar en fórmules ni receptes d’èxit.

Aquest plantejament serveix per situar Girbal Jaume com un autor que escriu amb llibertat, fins i tot anticipant sensibilitats que no serien reconegudes fins més endavant.

 

Una reflexió inicial: la llargada i la naturalesa dels textos

Abans d’entrar plenament en l’obra, en Ramon proposa una digressió sobre la longitud dels textos literaris i la seva relació amb el valor literari. Ho il·lustra amb l’exemple extrem del microrelat de Monterroso —“Quan es va despertar, el dinosaure encara hi era”—, que amb només sis paraules ha generat una enorme quantitat d’interpretacions.

A partir d’aquí, defensa que la literatura no és tant el que explica un text com allò que provoca en el lector, i que el sentit d’una obra es construeix en la lectura. Aquesta idea esdevé clau per entendre la sessió: el llibre no és un objecte tancat, sinó un espai d’interpretació.

També introdueix el concepte d’una mena de forma intermèdia entre conte i novel·la —obres breus però d’alta densitat— on situa L’estrella amb cua, juntament amb altres títols fonamentals de la literatura universal. En aquest punt ens ofereix un llistat de relats curts que podeu consultar en aquest enllaç.

 

El valor de la llengua: una obra essencialment lingüística

Un dels eixos centrals del debat és la constatació que el valor principal del llibre rau en la força del llenguatge. Diversos participants coincideixen que l’obra és, sobretot, una celebració de la llengua, amb una riquesa lèxica i expressiva extraordinària.

Es destaquen expressions populars, girs lingüístics i formes que avui han desaparegut o han quedat en desús, però que en el text adquireixen una potència literària notable. El llenguatge no és només un vehicle, sinó el veritable protagonista.

En Ramon subratlla que moltes frases semblen quotidianes però, en el context del llibre, esdevenen literatura pura, amb una musicalitat i una precisió que evidencien un gran domini de l’idioma.

 

Estructura i innovació narrativa

Un altre aspecte destacat és la manera com l’autor construeix el relat. En Ramon posa en relleu la relació directa amb el lector, amb moments en què el narrador s’hi adreça explícitament, qüestiona el desenvolupament de la història o fins i tot reconeix que no sap com continuar.

Aquest joc metanarratiu, molt avançat per a l’època, trenca les expectatives del lector i introdueix una dimensió reflexiva sobre el propi acte d’escriure. El narrador es mostra com a autor conscient, que no amaga les limitacions ni les decisions del relat.

També es destaca la simetria estructural del llibre, amb repeticions i paral·lelismes entre inici i final, que revelen una construcció molt precisa i deliberada.

 

Una literatura rural complexa i desmitificada

La discussió sobre el caràcter rural de l’obra genera un debat interessant. En Ramon rebutja la idea d’una ruralitat simplificada o estereotipada i defensa que el llibre mostra un món complex, amb una gran diversitat de comportaments i actituds.

Els participants coincideixen que els personatges no responen a tòpics: hi ha superstició, però també racionalitat; hi ha ingenuïtat, però també ironia i picardia. Aquest univers rural es presenta com un microcosmos ric i matisat, comparable a qualsevol entorn urbà.

Alguns lectors hi reconeixen experiències personals i figures reals, cosa que reforça la sensació de versemblança i autenticitat.

 

Personatges i univers humà

Els personatges són percebuts com a figures vives, sovint amb un punt caricaturesc però alhora profundament humans. En Ramon destaca que semblen “ninots” dins una estructura literària, però que aconsegueixen transmetre una manera de ser i de viure molt concreta.

Es comenta especialment la figura d’en Maurici, al voltant de la qual gira bona part del relat, i la manera com el seu destí queda anunciat des del principi i reprès al final, reforçant la coherència interna de l’obra.

També es posa en relleu el paper de les dones, descrites com a vives, iròniques i poc submises, trencant així amb determinats clixés sobre el món rural tradicional.

 

Humor, ironia i dimensió moral

Diverses intervencions destaquen el to irònic i humorístic de l’obra, que sovint es manifesta en la manera de descriure situacions i personatges. Aquest humor no és superficial, sinó que s’inscriu dins una tradició literària amb un fons moral.

S’apunta que el llibre conté una certa voluntat moralitzant, però sempre filtrada per la ironia, sense caure en el discurs explícit. Aquesta combinació permet una lectura en diversos nivells.

 

Recursos estilístics i musicalitat

Els participants identifiquen diversos recursos estilístics destacats:

·       l’ús de repeticions i estructures ternàries, que donen ritme al text,

·       les anàfores, que generen una sensació de continuïtat i musicalitat,

·       i també es destaca un ritme molt cinematogràfic

En Ramon insisteix que aquesta dimensió musical no és casual, sinó que respon a una consciència formal molt desenvolupada.

 

La recepció i l’oblit de l’autor

Un dels aspectes que genera més reflexió és el fet que Girbal Jaume hagi estat un autor pràcticament oblidat. En Ramon atribueix aquest oblit al fet de no formar part dels circuits literaris dominants.

Es planteja la quantitat d’obres i autors que poden haver quedat fora del cànon per raons alienes a la qualitat literària, i es reivindica la importància de recuperar aquestes veus.

 

La lectura com a experiència compartida

Cap al final de la sessió, es proposa una activitat per als membres del club: escriure textos propis —relats, poemes— de manera anònima per compartir-los en una futura trobada. Aquesta iniciativa reforça la idea del club com a espai no només de lectura, sinó també de creació i participació activa.

També es comenta el paper dels clubs de lectura en el panorama cultural, destacant la seva importància com a espais de diàleg literari i la notable presència femenina en aquests entorns.

 

Síntesi final

La sessió posa de manifest que L’estrella amb cua és una obra que destaca sobretot per la seva riquesa lingüística, la seva originalitat narrativa i la seva capacitat d’evocar un món complex i viu. Lluny de ser una simple novel·la rural, es presenta com un text innovador, amb una clara consciència literària i una gran llibertat formal.

El debat confirma també la vigència de la pregunta sobre què fa que una obra perduri o quedi en l’oblit, i reivindica la necessitat de llegir més enllà dels circuits habituals per descobrir veus singulars com la de Girbal Jaume.